Vam arribar al Secot plens de dubtes i amb una economia molt precària.
Vam conèixer dos personatges magnífics com a persones i com a professionals. El primer que vam fer després d´explicar la nostra problemàtica va ser apuntar tots, tots, tots les despeses particulars, fins a descobrir petits forats; apuntar-ho tot no va ser fàcil per l’anarquia amb què ho fèiem tot; sort de les petites bronques d’un dels sèniors envers la Montse: vam anar posant fil a l’agulla.
També fer constar la perseverança de l’altre sènior via mòbil per tenir els deures fets quan arribava el dijous. Però el factor principal va ser que gràcies a ambdós sèniors vam creure en els nostres productes, la qualitat, la forma
de treballar, dir-nos la veritat sobre la nostra situació d’ingressos, costos i despeses. I com a conseqüència de tot això, el mal resultat econòmic. Ens van fer pujar preus, cosa que ens costava molt fins aquell moment.
La resposta de la clientela va ser increïble per nosaltr

es, vam augmentar les vendes, i per tant la caixa va començar a créixer. Va costar però vam fer un canvi de mentalitat, vam estalviar en despeses prescindibles, crear nous productes, pujar preus, reduir alguns costos, i per sobre de tot vam valorar-nos i creure que és així, que els nostres productes són del millor del mercat·

 


 

Equip de Forn del Pont